Encabezado

Bismut / Bismuto / BismuthBor / Boro / BoronLiti / Litio / LithiumOxigen / Oxígeno / OxygenTel·luri / Telurio / TelluriumCalci / Calcio / Calcium

DIGITAL.CSIC maximitza la visibilitat y l'accessibilitat dels resultats de recerca CSIC

DIGITAL.CSIC maximitza la visibilitat i l'accessibilitat dels resultats de recerca CSIC a través de la seva integració i indització per part de múltiples motors de cerca, cercadors i agregadors de ciència en accés obert i infraestructures emergents a favor de la Ciència Oberta. Així, el dipòsit i difusió en repositoris d'accés obert garanteix l'augment d'exposició i reutilització de continguts digitals a la web I mitjançant la inclusió dinàmica en una xarxa de portals oberts, gratuïts i estables s'evita que els continguts dels repositoris es converteixin en sitges d'informació amb presència limitada a la web.

La major part del tràfic web cap als continguts allotjats en repositoris d'accés obert es canalitza a través d'un sistema de motors de cerca, agregadors, portals temàtics i infraestructures d'informació científica en accés obert que es nodreixen dels recursos allotjats, de manera permanent i gratuïta, en els repositoris.

A dia d'avui, existeixen al voltant de 4.000 repositoris d'accés obert al món (veure dades al portal OpenDOAR). Es tracta d'infraestructures digitals que estan estretament associades Al moviment d'accés obert i poden classificar-se en tres grans grups: els repositoris institucionals (com a DIGITAL.CSIC), els temàtics (com arXiv o PMC) o els internacionals o federats (com Zenodo o Open Science Framework). D'altra banda, els repositoris d'accés obert solen estar lligats a universitats, institucions de recerca, comunitats científiques, organitzacions culturals/educatives, i/o agències finançadores de ciència i no estan motivades per un ànim de lucre, sinó més aviat per obrir l'accés en Internet als resultats de l'activitat investigadora en format digital.

Des del punt de vista tecnològic, una de les principals característiques dels repositoris resideix en el seu alineament amb el protocol estàndard d'arxius oberts Open Arxivis InitiativeProtocol for Metadata Harvesting (OAI-*PMH) que facilita l'exposició i consum de les dades dels continguts dels repositoris per múltiples proveïdors de serveis i en l'assignació d'identificadors persistents als continguts digitals allotjats. El paper dels repositoris és molt destacat a alliberar, de manera permanent i legal, l'accés a múltiples tipus de resultats científics en totes les àrees de recerca i segons el agregador de repositoris BASI de la Universitat de Bielefeld hi ha més de 130.000 recursos d'informació científica accessibles gratuïtament en els repositoris i plataformes afins.

Entre les activitats de l'Oficina Tècnica de DIGITAL.CSIC es troba la de garantir que els continguts allotjats en el repositori estiguin correctament exposats a una creixent varietat de motors de cerca, catàlegs, portals i infraestructures de Ciència Oberta. El procés pel qual té lloc la indització i la integració dels continguts de DIGITAL.CSIC en aquestes capes transversals depèn en gran manera de les tecnologies, polítiques i requeriments de metadades i formats dels diversos agregadors. Així, mentre que la indització és transparent i ràpida quan el protocol de recepció de dades per part dels agregadors és el OAI-*PMH abans comentat (per exemple, BASE), en altres casos la velocitat, la freqüència i la cobertura de tipus i formats dels continguts estan determinades per les polítiques dels agregadors (per exemple, Google Scholar o PMC). Aquesta labor d'integració dels continguts de DIGITAL.CSIC en diferents eines gratuïtes d'informació científica són així essencials per difondre la recerca CSIC a la web.

Data: 
dilluns, 3 setembre 2018